JO TAMBÉ VISC AL MEDITERRANI

            Busca per grups!                                                   Busca per imatges!         

 

TAURONS I RAJADES       

Situats dins de la Classe dels peixos cartilaginosos (el seu esquelet està format per cartílag), els taurons i les rajades, pertanyen al subgrup dels elasmobranquis. Els taurons presenten un cos allargat, amb les aletes pectorals no fusionades amb el cap. La seva pell és gruixuda i aspre i està recoberta per denticles dèrmics que milloren la seva hidrodinàmica i que els hi proporcionen protecció. Presenten entre 5-7 parells de fenedures branquials que s’obren directament a l’exterior sense presència d’opercle i sempre situades en els laterals del cos.

Les rajades tenen el cos aplanat dorsoventralment i les fenedures branquials es troben sempre situades a la zona ventral de l’animal. Les aletes pectorals es troben fusionades amb el cap formant el característic disc corporal.

Pel que fa els òrgans dels sentits, presenten la línia lateral (detecció de canvis en la pressió i moviment de l’aigua), les Ampolles de Lorenzini (detecció de camps electromagnètics) i un sentit de l’olfacte altament desenvolupat, que els hi permeten detectar possibles preses. La dieta, és molt variable segons les espècies, i l’adaptació a aquesta variabilitat alimentària ha generat molts tipus de dents diferents que podem usar per identificar espècies.

 

CETACIS            

Els cetacis són mamífers i en podem distingir dos grans grups: els Misticets (balenes amb barbes i espiracle amb dues obertures exteriors) i Odontocets (cetacis amb dents i espiracle amb una única obertura exterior).

Els processos evolutius han fet que aquests mamífers, abans terrestres, es tornessin a adaptar a la vida aquàtica adquirint un cos allargat i hidrodinàmic, on les extremitats anteriors van ser substituïdes per aletes i les posteriors van desaparèixer.

Els Odontocets, on podem trobar les belugues, catxalots, dofins, zífids i marsopes, tenen totes les dents iguals (homodòncia) i s’alimenten habitualment de peixos o calamars. Presenten eco-localització, un sentit que els hi permet, a través d’enviar  breus ràfegues d'impulsos sonors anomenats "clics" i l’anàlisi dels ressons que tornen, obtenir informació sobre l'entorn i localitzar preses.

Pel que fa als Misticets, les dents han estat substituïdes per barbes que pengen de la mandíbula superior i que empren per filtrar l’aliment, principalment serà plàncton i petits peixos.

Els cetacis, a més, es comuniquen entre ells utilitzant una gran varietat de sons i xiulets que els hi permeten poder comunicar-se a molta distància.

 

TORTUGUES MARINES

Les tortugues marines són rèptils que pertanyen al grup dels Quelonis, una de les seves característiques més sorprenents és que gran part de la seva columna vertebral està fusionada a la closca. Com qualsevol altre rèptil són animals ectotèrmics i poiquiloterms, és a dir, que regulen la seva temperatura corporal en funció de la temperatura ambiental. Les tortugues marines són ovípares i surten a les platges a pondre els ous en nius que realitzen a la sorra, on s’incubaran. Finalment, pel que fa a l'alimentació també és variable, ja que la tortuga babaua és omnívora, mentre que la tortuga verda és herbívora i la tortuga llaüt té unes mandíbules molt febles que limitarien la seva dieta principalment a meduses.

 

Descobreix els grans animals marins que viuen al Mediterrani català a través de les imatges!