Animals que es posen de moda
Aquesta setmana de juny s'estrena la nova pel·lícula de Disney i Pixar: "Buscando a Dory", la continuació de "Buscando a Nemo". Per aquest motiu, creiem que és important fer un avís respecte les possibles conseqüències que pot portar aquesta pel·lícula.
La protagonista de la pel·lícula de "Buscando a Dory" és un peix cirurgià regal i és molt probable que molts nens i nenes, després de veure la pel·lícula, vulguin un peix com aquest. No és un fenomen únic, ja que s'ha vist amb altres pel·lícules, com "Buscando a Nemo", que va provocar un augment en la demanda de peixos pallasso, o la recent "Zootrópolis", que va propiciar que a Xina es demanessin fenecs, o guineus del desert, com a mascotes.
Totes aquestes són espècies salvatges i no s'han de veure com a mascotes, perquè no ho són. A més, és important tanir en compte que, en el cas dels peixos d'esculls de corall, un 90% dels que es troben a les tendes són capturats en estat salvatge. Això suposa una amenaça per a les seves poblacions, que se suma a les de l'augment de la temperatura del mar i l'acidificació dels oceans degut al canvi climàtic.
Aquestes modes que apareixen de tant en tant, arrel d'una pel·lícula, una sèrie, un actor, no els hi fan cap favor als animals. Moltes vegades, el gran augment de la demanda fa que es dispari la captura i el comerç il·legal de les espècies en qüestió. I, quan la gent es cansa d'ells (sigui pel motiu que sigui) els abandona als entorns naturals prop de casa seu, uns ambients molt lluny i molt diferents d'on viuen aquests animals.
Quan això passa, poden ocòrrer dues coses: que l'animal es mori perquè no s'adapta al lloc o que s'adapti tant bé que s'acabi convertint en una espècie invasora i causi danys a la biodiversitat autòctona.
Per aquest motiu, és important tenir clar que no s'han de tenir espècies salvatges a casa, perquè no són mascotes. I encara menys si és perquè es tracta d'una moda, perquè els animals no són objectes que es poden posseir: són éssers vius com nosaltres.
